INFO - Futura Reserva Marina Illes Formigues

Acorden 19 compareixences pel Parc del Montgrí a la ponència del Parlament

La Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya va acordar ahir que la ponència del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter tindrà 19 comparaixents, els que van acordar els grups del Govern tripartit i CiU. Tant el grup mixt com el del Partit Popular van fer algunes propostes més que, segons el diputat que coordina la ponència, Lluis Postigo, ja estan en associacions incloses en les compareixences. Postigo ha afegit que 19 "són moltes compareixences, però és necessari per aquest assumpte". Postigo ha explicat que s'ha intentat un equilibri entre partidaris i detractors.
Els 19 convocats són els alcaldes de Torroella de Montgrí, Pals, l'Escala, Palau-sator, Fontanilles i Bellcaire -els d'Ullà i Gualta no s'han tingut en compte-; un representant de la Plataforma Defensem Catalunya; un de l'Agrupació de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals; un del Fòrum de l'Escala; el president de la Diputació i del Patronat de Turisme, Enric Vilert; Genís Dalmau, del centre d'immersió de les Medes; el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball; Ramon Fortià, de Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà; Pere Estradera de la Confraria de Pescadors de l'Estartit, i Jordi Juan del Molino, del Club Nàutic de l'Estartit. També compareixeran Albert Albertí, de l'Associació de Naturalistes de Girona; Ignasi Batet, de la Institució Altempordanesa d'Estudis Naturals; Xavier Quintana, del Grup de Recerca en Limnologia de llacunes i aiguamolls mediterranis de la Universitat de Girona, i Manel Cunill, de la Lliga de Defensa del Patrimoni Natural.

El Parlament escoltarà dinou experts abans d'aprovar el parc del Montgrí

Està previst que les compareixences tinguin lloc el pròxim dimarts 16 de març

La comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya ha acordat demanar la compareixença de dinou persones d'organismes i entitats diverses perquè exposin les seves consideracions amb relació al projecte de llei de declaració del parc del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Les compareixences, que està previst que tinguin lloc el dimarts 16 de març al mateix Parlament, serviran per si s'esmena algun dels aspectes del projecte de llei del futur parc abans de la seva aprovació. CiU, principal grup de l'oposició, continua trobant-se amb els sectors del territori que qüestionen el parc perquè consideren que no se'ls ha tingut en compte.
Josep Maria Rufí, l'alcalde de Torroella de Montgrí –que és el municipi que aporta més territori al futur parc–, serà el primer a comparèixer davant la comissió de Medi Ambient del Parlament. Seguidament, ho farà l'alcalde de Pals, Joan Silvestre, un dels més reticents a l'actual proposta de parc, ja que defensa que n'haurien de quedar fora els espais agraris i el litoral.

Posteriorment hi intervindran, segons va acordar dimecres la mateixa comissió, amb l'únic vot negatiu del grup del Partit Popular, Estanislau Puig, alcalde de l'Escala; Joan Sabrià, alcalde de Palau-sator; Jaume Gifre, alcalde de Bellcaire d'Empordà, i Salvador Coll, alcalde de Fontanilles. Puig i Gifre es mostren a favor de la proposta del parc, mentre que Sabrià i Coll són de la tesi del de Pals.

En l'àmbit polític també està previst que hi participi el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert. Però abans hi intervindran un representant de la Plataforma Defensem Catalunya, que aglutina tot el moviment del territori contrari a l'actual proposta, i un representant de l'Agrupació de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals i del Fòrum de l'Escala.

Altres persones que també compareixeran en la comissió per tractar el tema del futur parc seran: Genís Dalmau, representant dels centres d'immersió que operen a les illes Medes; Joan Caball, d'Unió de Pagesos; Ramon Fortià, del Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà; Pere Estrader, de la Confraria de Pescadors de l'Estartit; Jordi Juan, del Club Nàutic Estartit; Albert Albertí, de l'Associació Naturalistes de Girona; Ignasi Batet, de l'IAEDEN / Salvem l'Empordà; Xavier Quintana, professor de la Universitat de Girona, i Manel Cunill, de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural.

Endavant la comunitat d'aigua del Ter

L'Ajuntament de Torroella de Montgrí ha contractat al despatx d'advocats Codina Associats els treballs per redactar els estatuts i el reglament per a la constitució de la comunitat d'usuaris de l'aigua del Baix Ter. El cost de la contractació serà assumit per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de la Generalitat, dins del conveni de col·laboració que té amb l'Ajuntament.

I pròximament, l'Ajuntament, com a impulsor de l'entitat, convocarà la junta general constitutiva i s'iniciaran els treballs previs a l'entrada en funcionament efectiva del nou ens, que podria ser operatiu d'aquí a divuit mesos, segons va explicar l'alcalde, Josep Maria Rufí.

Gràcies a aquest ens, el primer de la demarcació de Girona, els ajuntaments, empreses i particulars amb dret a utilitzar un determinat cabal d'aigua amb caràcter col·lectiu podran participar en la gestió dels aqüífers d'aquest àmbit, juntament amb l'ACA. En aquests moments, segons va comentar Rufí, la majoria dels 39 ajuntaments dels aqüífers del Baix Ter subscriuen la creació de la comunitat.

«Malestar generalitzat», per CiU

El secretari general d'Unió i portaveu adjunt de CiU al Parlament, Josep Maria Pelegrí, creu que la tramitació del parc natural i la seva proposta de llei han creat al territori afectat «un malestar generalitzat». Així ho va exposar ahir a l'Estartit, després d'haver-se entrevistat amb regants i pagesos de l'arròs de Pals, membres del sector turístic de Pals i representants de les empreses d'immersió de les illes Medes.

El portaveu adjunt de la federació catalana va recordar que no ha trobat «ningú» en contra del parc, però diu que hi ha col·lectius que s'hi oposen perquè la proposta actual representa per a ells «una agressió». Per això, Pelegrí, davant les compareixences –on es va queixar pel fet que no es tinguessin en compte algunes de les seves propostes– i les posteriors possibles esmenes al projecte, espera del govern tripartit «més sensibilitat i més capacitat per fer les coses bé». El parlamentari unionista pensa que això es pot aconseguir «amb diàleg i consens».

Disputa pel pressupost

La decisió de la Conselleria de Medi Ambient d´invertir 22 milions en cinc anys per la gestió del parc natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter és vista amb recel pels pagesos del parc natural dels Aiguamolls de l´Empordà. "Si això es compleix representaria un greuge comparatiu perquè mentre els agricultors del Montgrí rebrien 500 euros per hectàrea, nosaltres només en percebem 7", afirma Antoni Casademont.

Josep Mª Pelegrí diu que el Parc Natural del Montgrí, les Medes i Baix Ter “s’està construint en contra del territori”

El secretari general d’Unió Democràtica critica que el Govern de la Generalitat estigui “forçant l’aprovació de lleis perquè prioritza la quantitat a la qualitat” i reclama “més diàleg i consens en un tema tan important com és la creació d’un parc”.

El primer que ha destacat Josep Maria Pelegrí en la seva compareixença davant dels mitjans ha estat el “malestar generalitzat” que ha detectat en el territori per “les formes i la tramitació que s’ha fet” del futur Parc Natural del Montgrí, les Medes i del Baix Ter. El secretari general d’Unió i portaveu adjunt de CiU al Parlament de Catalunya, ha lamentat “la manca de respecte als qui viuen i treballen en el territori”, cosa que es tradueix en les poques al•legacions ateses, i ha dit que “avui per avui, el parc s’està construint en contra del territori”. Per tot això, Pelegrí ha criticat que el Govern de la Generalitat perverteixi el concepte de natura i que converteix la creació d’un parc en “un factor limitant, quan hauria de ser un factor de dinamització”.

Pelegrí ha començat la visita al Baix Empordà per Pals, on s’ha reunit amb pagesos i regants. Posteriorment ha visitat una explotació arrossera i després s’ha desplaçat a L’Estartit. Allà s’ha reunit a l’Estació Nàutica amb empresaris i representants de les empreses d’immersió locals, que treballen a l’entorn de les Illes Medes.

Després d’aquestes trobades, el secretari general d’Unió ha volgut remarcar que “la gent no vol ajudes sinó que el nou parc no els perjudiqui”. També ha afegit que no ha trobat que “la gent estigui en contra del parc, sinó de com s’està fent”. Per això, Pelegrí ha criticat que “el Govern està forçant l’aprovació de lleis, perquè prioritza la quantitat a la qualitat”. “En set anys, el primer parc que proposen és aquest i ho han fet a final de legislatura”. Per aquesta i altres actuacions que Pelegrí ha dit que són molt semblants en altres punts del país, no ha dubtat a dir que el Govern Tripartit “està desnortat, ha perdut el nord”. En aquest sentit, Pelegrí ha recordat que “hi ha maneres i maneres de fer les coses i el que esperem del Govern de la Generalitat és una major sensibilitat”. El secretari general d’Unió també ha reclamat “més diàleg i consens en un tema tan important com és la declaració i concreció d’un parc natural”.

L'Ajuntament dóna excuses per retirar tard unes boies

L'Ajuntament de Sant Feliu sosté que les boies de Garbí es van retirar passada la vigència del pla d'usos a causa del temporal, i que no ho va fer a instància de Medi Ambient. També afirma que la policia local ho vigilava d'acord amb la Guàrdia Civil. La Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques es va queixar, però, als serveis territorials, i se'ls va respondre, per carta, que s'havia demanat la retirada de boies.

Acorden 19 compareixences pel Parc del Montgrí a la ponència del Parlament

La Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya va acordar ahir que la ponència del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter tindrà 19 comparaixents, els que van acordar els grups del Govern tripartit i CiU. Tant el grup mixt com el del Partit Popular van fer algunes propostes més que, segons el diputat que coordina la ponència, Lluis Postigo, ja estan en associacions incloses en les compareixences. Postigo ha afegit que 19 "són moltes compareixences, però és necessari per aquest assumpte". Postigo ha explicat que s'ha intentat un equilibri entre partidaris i detractors.
Els 19 convocats són els alcaldes de Torroella de Montgrí, Pals, l'Escala, Palau-sator, Fontanilles i Bellcaire -els d'Ullà i Gualta no s'han tingut en compte-; un representant de la Plataforma Defensem Catalunya; un de l'Agrupació de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals; un del Fòrum de l'Escala; el president de la Diputació i del Patronat de Turisme, Enric Vilert; Genís Dalmau, del centre d'immersió de les Medes; el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball; Ramon Fortià, de Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà; Pere Estradera de la Confraria de Pescadors de l'Estartit, i Jordi Juan del Molino, del Club Nàutic de l'Estartit. També compareixeran Albert Albertí, de l'Associació de Naturalistes de Girona; Ignasi Batet, de la Institució Altempordanesa d'Estudis Naturals; Xavier Quintana, del Grup de Recerca en Limnologia de llacunes i aiguamolls mediterranis de la Universitat de Girona, i Manel Cunill, de la Lliga de Defensa del Patrimoni Natural.

Agraïment a Isabel Ruiz Margalef

Carles Font Planella. Skaphos Sub Palamós.

Voldria agrair a la Sra. Isabel Ruíz, representant política de CiU a l´Ajuntament de Palamós, l´organització el passat dia 26 de febrer al Centre Cultural La Gorga de Palamós de la conferència-col·loqui «La protecció del territori: sí al consens, no a la imposició» que va desenvolupar Ramon Espadaler, diputat de CiU al Parlament. Notables i enriquidors van ser els ítems expressats tant pels confe­renciants com pel públic assistent, refermats per l´experiència del Sr. Espadaler com a exconseller de Medi Ambient i que va qüestionar els processos que es porten a terme respecte al parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter i la reserva marina de les Formigues. Projectes que estan generant fonts de conflictes i les causes que es van deduir són degudes als límits, que haurien de ser flexibles per consensuar la figura de protecció. Pel que fa als usos haurien de ser concrets per evitar conflictes. S´ha demostrat que en l´òrgan de govern hi han de ser presents totes les parts afectades i els criteris de gestió han de ser clars. Important, tenir garantit els recursos que es destinaran per garantir la qualitat del projecte. I sobretot, com s´ha demostrat en el projecte de la reserva marina Illes Formigues les institucions, que en tenen les competències, han de ser al capdavant en tot moment per dirigir consensuadament i evitar conflictes per demostrar per què es fa, què hi esperem i perquè ho volem

El projecte de llei del Montgrí

Sr. Postigo, com a part interessada, deixi'm que em posi pel mig de l'escrit del 27/02/10 que en aquesta secció d'El Punt s'ha publicat en resposta a l'alcalde de Fontanilles: ni hi ha diàleg, ni Medi Ambient ha consensuat res, ni tampoc s'ha respost a cap de les més de 1.600 al·legacions contràries al Parc del Montgrí; ho sap tothom.

Quan dos volen parlar però un, l'administració, no vol arribar a acords, el diàleg es converteix en monòleg. Li posaré un petit exemple del diàleg de sords a què em refereixo: vàrem demanar una entrevista a un diputat d'un partit polític; un dia abans que es presentés el projecte de llei al Parlament, ens truca i ens diu que s'anul·lava l'entrevista perquè l'endemà es presentava el projecte del Parc del Montgrí i ja no calia parlar de res. Això és diàleg? Quan diu que el 88% del territori és favorable al parc, novament s'equivoca; estem parlant de persones, no d'hectàrees de terreny, però si parléssim d'hectàrees també s'equivocaria, perquè Torroella aporta 4.516 hectàrees, però són de terreny públic, i en canvi els altres municipis hi aporten 1.340 ha de terrenys que en la seva majoria són de propietat privada; així ens trobem que uns alcaldes defensen l'afectació de les propietats privades que a la força s'han inclòs dins dels límits del parc, i altres, a vegades obeint la disciplina de partit, miren més pels interessos polítics que pels ciutadans.

Tenir sensibilitat envers el territori i la ciutadania en general no és imposar unes idees de país excloents de les altres ideologies. Negociar és arribar a un acord a través del qual tothom hi ha de perdre i guanyar una mica, però vostès volen canviar la nostra manera d'ésser imposant, i això no és propi d'un estat de dret, ni tampoc d'un país que presumeix d'utilitzar les regles del bon joc democràtic per governar.

Prohibeixen les nocturnes i bussejar al novembre

Les nocturnes estaran prohibides a la futura Reserva Marina d'Interés Pesquer (RMIP) de les Illes Formigues. Durant el mes de novembre tampoc s'hi podrà bussejar perquè es vol imposar una espècie d'"aturada biològica". Els cursos de busseig no estaran permesos i tampoc es podrà fer el que alguns submarinistes anomenen immersions "caribenyes", en que els bussejadors fan un recorregut linear i no tornen a la boia de fondeig. Aquests són alguns dels canvis que proposa el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino (MARM), tal com es desprèn del projecte d'ordre ministerial per a la futura RMIP que s'acaba de fer pública i que abarca des de la Punta de la Musclera a Palafrugell fins a la Platja de Belladona a Castell-Platja d'Aro. Enlloc de 15 boies per als submarinistes al final es volen aprovar 30, tot i que es manté la limitació de la que ja us haviem parlat en aquesta web de 75 immersions per boia i dia. Les zones d'usos restringits seguiran sent dues, els Ullastres i les Formigues, on excepte les activitats de lleure i científiques no es podrà fer res més. A la resta de la RMIP s'hi autoritza la pesca professional de caire artesanal amb modalitats com el trasmall, el bolero, el palangró, les nanses o el volantí. La pesca submarina esportiva, en canvi, queda prohibida a tota la RMIP.



Segons diu el MARM, el projecte es basa en 5 estudis que han servit per avaluar la viabilitat de la reserva i s'ha parlat amb tots els sectors afectats. Per coordinar noves propostes i avaluar el funcionament de la reserva hi haurà un Comité de Gestió i Seguiment on haurien de participar els representants de tots els sectors, tot i que l'ordre només garanteix la presència a l'administració central, autonòmica i local, que "podrà requerir la presència d'associacions i institucions relacionades".

El darrer projecte per la reserva de les Formigues segueix sense convèncer

El Ministeri de Medi Ambient ha enviat el que ha de ser el darrer projecte d'Ordre ministerial per la creació de la reserva d'interès pesquer de les illes Formigues. Ho va trametre als quatre ajuntaments implicats i a una quarantena d'entitats els passat dijous. Els afectats tenen temps fins al 15 de març per presentar-hi al·legacions. Des del Fòrum Social del Litoral Gironí, crític amb aquesta reserva, ja han manifestat que presentaran al·legacions ja que, si bé s'incorporen algunes de les seves peticions, volen que se'ls atengui més punts.
Aquest nou projecte -l'anterior es va presentar públicament el passat octubre, si bé entre un i altre hi ha hagut diferents esborranys- presenta novetats com l'ampliació de 17 a 30 els punts per practicar immersió. S'estableix quota màxima de 75 immersios diàries per boia i dia. També s'amplia més la separació entre la costa i els límits de la reserva i s'accepta la pesca al volantí i practicar apnea a tot l'espai. L'Ajuntament de Palafrugell ha penjat al seu web els documents que integren aquest projecte, i demà té previst reunir-se amb tots els sectors per si es fa alguna al·legació conjunta. El regidor de Medi Ambient, Màrius Lledó, creu que es pot aprovar l'ordre a principi d'estiu, si bé durant el primer any la seva aplicació serà merament informativa.

Demandes no acceptades
Des del Fòrum es veu amb bons ulls que es permeti la pesca al volantí i l'apnea, però no s'entén perquè no es permet la immersió nocturna. Tampoc veuen bé que les activitats que s'hi desenvolupin s'hagin de comunicar quan entren dins dels límits de la reserva i portar per escrit, per exemple, els peixos que hi pesquen els pescadors recreatius. Tampoc es permet la pesca submarina.

Creen un manifest contra la reserva de les Formigues
Ja han recollit més de 200 firmes

Els opositors a la proposta de reserva marina de les illes Formigues, que es troba en període d'al·legacions fins al 12 de març, han decidit crear un manifest a través d'internet per poder-hi exposar la seva disconformitat. Fins ara, al web www.illesformigues.com s'han recollit més de 200 signatures.

La pàgina web dels opositors a la proposta actual va entrar en servei dilluns, aprofitant que es troba en exposició pública el projecte d'ordre per regular la reserva marina de les Formigues. «Un petit esforç beneficiarà a molts, no en dubtis», diu un dels contraris a la proposta, que forma part del Fòrum Social del Litoral Gironí, que sempre ha defensat una reserva amb la implicació de tots els sectors afectats.

Per això, l'opositor recorda que l'objectiu de les adhesions, seguint la direcció contrària a la que han pres els favorables, també amb un manifest a través d'internet, és «garantir les activitats tradicionals, recreatives i turístiques de la Costa Brava amb vista a la imminent creació de la reserva marina». Segons els contraris a l'ordre ministerial, la reserva «afavoreix només un col·lectiu i no hi ha hagut una participació popular dels sectors afectats dins el projecte de la futura reserva marina». Les adhesions, en què deixen clara la seva «disconformitat» amb la proposta que fa el Ministeri de Medi Ambient i que té el suport d'ajuntaments de la zona, volen ser un punt de suport de les al·legacions que presentaran les diferents entitats afectades.

Boies il·legals a Garbí

Arran de les peticions de la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques (Fedcas), el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha fet retirar a l'Ajuntament de Sant Feliu unes boies que delimitaven zones de bany i un cartell informatiu de la zona de Garbí, ja que incomplien els termes i períodes de la resolució de l'autorització d'usos de la temporada, que comença el 15 de maig i acaba el 30 de novembre. Però segons questa associació «no es poden delimitar com a zones de bany unes zones que no ho són». Entre les queixes de la Fedcas hi havia el fet que la policia local assumia feines que no li pertocaven regulant activitats recreatives en zones de bany de la punta de Garbí que, segons aquesta associació, «no ho podien ser perquè només hi ha penya-segats». Aquestes, segons la Fedcas, són competències que corresponen a la Generalitat i no pas a l'Ajuntament.

“The end of the line”: salvem el mar

... i colpidor, que vaig veure ahir a la nit al Canal +, i que em va deixar planxat al sofà: The end of the line, que aquí s'ha traduït com Salvemos el mar. No soc pessimista de mena, però la cosa ...

Dimarts, 09 de Febrer del 2010

Ben aviat, segurament molt abans del què ens pensem, menjar peix serà una cosa exòtica, un luxe. La raó és la sobrepesca, que fa que cada vegada hi hagi menys peix als mars i oceans. Si la indústria pesquera mundial continua pescant al ritme actual, la línia de la gràfica que marca el descens de les captures a tot el món aviat tocarà fons. Concretament, l’any 2048 s’haurà acabat el peix per al consum humà. Com qui diu, d’aquí a quatre dies. Aquesta és la tesi d’un documental impressionant i colpidor, que vaig veure ahir a la nit al Canal +, i que em va deixar planxat al sofà: “The end of the line”, que aquí s’ha traduït com “Salvemos el mar”. No soc pessimista de mena, però la cosa està molt, molt fotuda.
“Salvemos el mar” es basa en el llibre del mateix títol del periodista medio-ambiental Charles Clover, que considera la sobreexplotació pesquera un dels problemes més greus del món, juntament amb l’escalfament global. Clover es va adonar que la pesca és l’activitat humana amb més impacte ambiental, ja que afecta un 70 % de la superfície del planeta. Això el va impulsar a investigar les conseqüències d’aquest impacte i a escriure “The end of the line”, que donaria peu al documental. Subtitulat “Imagina un món sense peix”, explica que la tercera part de les pesqueries gairebé s’ha extingit; és a dir que, des de 1950, la productivitat ha baixat per sota del 10 %. Com diu en Clover, ja ens hem menjat el 90 % dels peixos més grans del món, com la tonyina i el bacallà.


El cas de la tonyina vermella és el més escandalós. Els científics diuen que per recuperar l’estoc i evitar el col•lapse d’aquesta espècie se n’haurien de capturar entre 10.000 i 15.000 tones l’any. Però resulta que la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT, en anglès) autoritzava a pescar-ne el doble. Concretament, 29.000 mil tones, el 2006, i 22.000, el 2009, passant-se per l’entrecuix el criteri dels seus propis científics. Però la cosa no s’acaba aquí: les captures reals, avaluades pels mateixos científics de l’ICCAT, són de 60.000 tones, a causa de la pesca il•legal, que els governs dels països pesquers no fan res per aturar. En aquest sentit, trobo que “Salvemos el mar” és tou a l’hora de denunciar la ineficàcia d’aquest organisme i la manca d’interès dels ministres pesquers europeus per resoldre aquest problema. És molt més contundent el documental “Rèquiem per la tonyina vermella”, del programa “Thalassa”, que no té pèls a la llengua a l’hora de dir que l’ICCAT és una comèdia, que no serveix per allò que es va crear -conservar la tonyina atlàntica-, que la UE no diu la veritat sobre les captures, i que les flotes dels estats membres fan trampes per saltar-se les quotes, amb la connivència dels seus respectius governs.

Emigrants o pirates?


En canvi, “Salvemos el mar” planteja un aspecte humà dramàtic, com a conseqüència de la sobreexplotació pesquera: la manca de pesca obliga els pescadors dels països subdesenvolupats a emigrar. Hi ha països del tercer món que venen part de les seves quotes de pesca a països rics. Les flotes d’aquests països arriben amb els seus súper-vaixells i s’emporten el peix a cabassos, mentre els pescadors locals, que van amb unes barques atrotinades, veuen impotents com els estrangers els prenen el pa del cistell. La pesca cada dia escasseja més i les despeses se’ls mengen els guanys. L’única opció que els queda per poder tirar endavant la família és emigrar a Europa. Però, com diu un dels entrevistats al documental, “el nostre peix sí que el volen a Europa, però els nostres homes no”. És la història de sempre: en comptes d’invertir en aquests països, i de crear indústries, feina i riquesa allà, optem per emportar-nos els seus recursos naturals. I segurament és tot molt legal, però el resultat és nefast, per no dir immoral. L’espoli a què estan sotmeses moltes pesqueries empeny els pescadors locals a la misèria, i els obliga a emigrar o, en algunes zones devastades per un munt d’anys de guerres, a dedicar-se a la pirateria. Crec que la pirateria és un acte reprovable i em sap molt de greu per tots els “Alakrana” que han caigut en mans dels pirates, però nosaltres ens ho hem buscat. Nosaltres hem alimentat la bèstia i, segurament, també li hem venut les armes amb les que ara ataca els nostres vaixells.


Moltes vegades penso que arribarà el dia que tot el peix que ens mengem serà de granja. De fet, cada dia hi ha més peixos de piscifactoria als mercats: turbots, llobarros, orades, salmons... A mi, personalment, em fan força angúnia. Són com aquests pollastres de granja, criats en dos mesos, que no tenen ni suc ni bruc o, dit en castís, “ni chicha ni limoná”. Tot i això, crec que el peix de granja ser una solució per compensar l’escassetat de peix salvatge. Però després de veure “Salvemos el mar” no n’estic tan segur. Resulta que per fabricar les farines de peix amb què s’engreixen els peixos de granja, cal pescar més peixos que els que produeixen les granges! Dit d’una altra manera: es necessiten cinc quilos d’anxoves per produir un quilo de salmó. Això, a més de demencial, sembla del tot insostenible.

Malgrat el panorama depriment que mostra el documental, un dels científics entrevistats es declara molt optimista. Diu que, de la mateixa manera que la gent ha pres consciència dels perills del canvi climàtic i s’ha començat a mobilitzar per corregir-ne les causes, la humanitat també reaccionarà i, d’aquí al 2048, serà capaç de trobar solucions per aturar la degradació dels mars i oceans. Tant de bo. En qualsevol cas, cal adoptar mesures el més aviat possible. El documental n’apunta unes quantes, començant per la remodelació de la flota pesquera. Cal ajustar-ne la capacitat extractiva en funció de l’estat de les pesqueries, per permetre la regeneració dels estocs i que la pesca esdevingui sostenible. S’ha de reconvertir la indústria pesquera com s’ha fet amb altres sectors industrials. Això sempre és dolorós i als polítics els costa agafar el toro per les banyes, perquè hi ha molts interessos en contra, i per evitar la conflictivitat laboral, el desgast del govern i, en última instancia, la pèrdua de vots. Però s’ha de fer. Els polítics canadencs ho van haver de fer l’any 1993 en decretar una moratòria per a la pesca del bacallà amb l’objectiu de generar els bancs de Terranova, exhaurits després de centenars d’anys de sobrepesca. Els pescadors van protestar amb contundència, però la realitat es va acabar imposant: el bacallà de Terranova s’ha acabat i no torna. Precisament al documental es veu com un vaixell científic, per comprovar l’estat de la pesquera, cala dos palangres amb 1.500 hams cadascun. El resultat és prou eloqüent: només pesquen un bacallà i petit.


Si volem salvar els mars i oceans, no només de la pèrdua d’espècies, sinó de la degradació de tot l’ecosistema, cal adoptar mesures, per dures que siguin, i abans que sigui massa tard. Cal exigir als nostres governants –diu el documental- que facin complir les lleis en matèria pesquera. Cal ampliar les reserves marines, que en aquests moments només ocupen el 0’6 % dels mars de tot el món. Al 99’4 % hi està permès pescar. Amb les subvencions que avui dia es destinen a la pesca, i que només serveixen per perpetuar la sobreexplotació dels recursos, es podrien mantenir les reserves marines necessàries per garantir la regeneració dels estocs mundials.


Però no tota la culpa la tenen els polítics i la indústria pesquera. Nosaltres, com a consumidors, com a destinataris finals del producte de la pesca, també tenim la nostra part de responsabilitat. Si volem que les coses canviïn, hem d’estar disposats a fer sacrificis i a renunciar al consum d’aquelles espècies marines en perill d’extinció. Ja hi ha molts restaurants i cuiners que han eliminat la tonyina vermella dels seus menús i receptes, encara que només sigui per una qüestió d’imatge. Cal que consumim de manera responsable, demanant la procedència del peix que mengem i esbrinant com s’ha pescat. Cada cop hi ha més comerços que faciliten aquesta informació. I a casa nostra també hi ha pescadors responsables que proposen una pesca sostenible i la creació de reserves marines. Cal fer-los costat, tot i que el cas de la reserva de les Illes Formigues demostra que en aquesta qüestió encara estem una mica verds i que hi ha molts interessos enfrontats.


Sigui com sigui, hem de fer alguna cosa. No té sentit defensar el patrimoni marítim i les embarcacions tradicionals i deixar de banda l’ecosistema en què tot aquest món i aquesta cultura es desenvolupen, perquè són la mateixa cosa. A més, no vull navegar en un mar sense peixos. No vull banyar-me en una sopa de meduses. No vull viure a la riba d’un mar mort. I si no ho teniu clar, mireu “The end of the line”, o “Salvemos el mar”, un d’aquells documentals que sacsegen consciències, i que poden canviar el punt de vista de la gent i fer-la reaccionar.

«The end of the line»

Aquests dies a la televisió s'ha emès un documental el títol del qual traduït significa «al final de la línia», «salvem el mar», i que qualifica l'home de pitjor depredador de la cadena tròfica. Aquest documental d'investigació, molt interessant i que ens aclareix l'afectació de la pesca professional, demostra que la situació real mundial dels oceans és molt crítica per la sobrepesca, i que el final de la línia, de la destrucció, està molt a prop. Malauradament, la nostra humanitat ja ha contribuït negativament al medi marí, com ara amb la desaparició del bacallà del Canadà el 1992, la qual cosa va deixar sense feina més de 40.000 persones i encara els estocs de pesca no s'han recuperat.

Gràcies a molts investigadors de tot el mon s'ha descobert que el declivi va començar el 1988, però a causa de les estadístiques inflades del total de les captures això es va esbrinar l'any 2008.

Les conclusions del reportatge i amb les quals estic molt d'acord són que ara que coneixem el problema som a temps de no arribar a la total destrucció, si tota la humanitat hi posa alguna cosa de part seva: els consumidors han de canviar els hàbits alimentaris. Pregunti abans de comprar. Mengi només peix pescat de manera sostenible. La indústria pesquera de tot el món ha de complir les lleis i reduir la seva capacitat. Cal crear grans àrees marines protegides als oceans per aconseguir que la pesca professional sigui responsable.

Espero que els nostres fills no puguin dir que la nostra generació va destruir els oceans per no haver fet res.

Espadaler qüestiona els processos de protecció del Montgrí i les Formigues

Ramon Espadaler, diputat de CiU i exconseller de Medi Ambient, va qüestionar els processos que es porten a terme respecte al parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter i la reserva marina de les Formigues, durant la conferència col·loqui que va fer ahir a la nit a la sala polivalent de La Gorga, que va aplegar prop de quaranta persones i que estava organitzada per la federació. Encara que la conferència d'Espadaler, amb el lema La protecció del territori: sí al consens, no a la imposició, feia una referència clara al parc natural del Montgrí –ja que és qui va defensar la posició del seu grup al Parlament–, els veïns de Palamós van centrar les seves preguntes i queixes en la reserva marina de les Formigues, ja que estan involucrats directament