INFO - Futura Reserva Marina Illes Formigues

Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és una oportunitat de futur per preservar definitivament el medi natural i el patrimoni cultural, per revalorar l'agricultura del seu entorn i per dibuixar un nou model turístic ambiciós i adaptat als nous temps

En una Catalunya que té més del 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, aquest parc natural esdevé una garantia perquè es conservin i es potenciïn els valors naturals i es faci el pas definitiu cap al canvi de paradigma que tant necessitem

L'aprovació del projecte de llei que declararà l'imminent Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és una bona notícia per al Baix Empordà. Torroella de Montgrí n'ha estat un dels municipis promotors i des de l'Ajuntament hem fet costat a aquesta decisió del govern de la Generalitat, compromís del Pacte de Govern 2007-2011. Per entendre aquest lideratge de Torroella cal analitzar la seva història i la idiosincràsia d'un municipi on l'estructura de la propietat, el caràcter agrícola tradicional i el medi físic han modelat el territori. Però no es pot oblidar que un sentiment popular d'estima i de desig de preservació del medi natural i del patrimoni històric ha afavorit la situació present.

El nostre consistori tenia com a prioritat política aprovar el parc durant aquesta legislatura per acabar de completar, així, el desgreuge que hi havia pendent al Baix Ter. Si al llarg de les últimes dècades alguns indrets litorals de la nostra demarcació s'han anat protegint amb figures diverses i els espais més rellevants fins i tot han estat elevats a la categoria de parc natural, com el dels Aiguamolls de l'Alt Empordà (1983) o el del Cap de Creus (1998), era de justícia que arribés el torn al Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. En una Catalunya que té més del 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, aquest parc natural esdevé una garantia perquè es conservin i es potenciïn els valors naturals i es faci el pas definitiu cap al canvi de paradigma que tant necessitem.

El parc tindrà una superfície total de 8.192 ha, de les quals 6.155 ha són terrestres (75%) i 2.037 ha, marines (25%), i abasta els termes de vuit municipis, tots del Baix Empordà llevat de l'Escala: Torroella de Montgrí (4.516 ha), Pals (571 ha), Bellcaire d'Empordà (484 ha), l'Escala (296 ha), Ullà (115 ha), Palau-sator (109 ha), Fontanilles (56 ha) i Gualta (8 ha). Torroella de Montgrí és el que més aporta al parc, ja que li correspon el 55% de la seva superfície. A més a més, dins el parc s'hi inclouen diversos àmbits específics, com la reserva natural integral terrestre de les illes Medes, la reserva natural parcial dels aiguamolls del Baix Ter, la reserva natural parcial marina de les illes Medes i els àmbits de protecció dels espais agraris que concilien els usos d'aquest territori. No podia ser d'altra manera: l'agricultura ha ajudat més que cap altra activitat humana a la conservació d'aquest territori fortament humanitzat des d'antic, tal com ho mostren les abundants restes arqueològiques, els regadius històrics o les valuoses mostres d'arquitectura rural.

De segur que aquesta figura oferirà noves vies de desenvolupament econòmic –sobretot a escala local– amb un turisme desestacionalitzat, molt més fidel i respectuós amb l'entorn que el del model turístic clàssic, més massificat, irregular i essencialment subjecte a conjuntures externes. La pràctica del submarinisme a l'àrea protegida de les illes Medes després de vint anys de la seva creació n'és un bon exemple.

El sisè parc natural de les comarques gironines és una gran inversió de futur que també s'erigeix com a eina per exigir el compliment dels cabals de manteniment del riu Ter. Calia situar al mapa el territori que està vincular al riu, el Baix Ter, perquè aquest curs fluvial ha vertebrat des de temps immemorials les comarques gironines i, afortunadament, ho podrà continuar fent.

Sensibilitat naturalista

Com a alcalde de Torroella de Montgrí haig de fer esment que el manteniment del nostre entorn en un Empordanet fortament urbanitzat ha estat fruit d'esforços de moltes entitats que hi han cregut i que n'han fet pedagogia amb una sensibilitat naturalista, de les corporacions municipals que ens han precedit i de la voluntat generalitzada dels nostres conciutadans. Som a l'expectativa però il·lusionats.

Nosaltres, des del territori, tenim la responsabilitat de saber aprofitar aquesta oportunitat. D'una banda, rellançant la nostra agricultura amb el valor afegit que ha de suposar la pertinença al parc natural o al seu entorn. De l'altra, amb la consolidació d'una oferta turística que tingui com a reclam principal el nostre patrimoni natural i cultural, en definitiva, la nostra identitat.

El parc natural és el fruit de segles de respecte pel territori i el seu paisatge canviant. Ha de servir per gaudir-ne nosaltres i per mostrar-lo als visitants amb orgull. Per protegir l'entorn definitivament però també per encetar un camí cap a un nou model turístic. El que fins avui era una utopia ha esdevingut una oportunitat de futur. I, creieu-me, la sabrem aprofitar.

CiU esmena la totalitat del projecte del parc natural del Montgrí perquè el considera «una imposició»

La federació argumenta que recull les més de 1.600 al·legacions presentades

El grup de CiU al Parlament de Catalunya presentarà esmena a la totalitat del projecte de parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. La federació nacionalista justifica la mesura perquè, després de parlar amb alcaldes i regidors de la zona d'interès, considera el parc «una imposició». Amb l'esmena, CiU intenta «recollir el que representen les més de 1.600 al·legacions presentades». La llei del pla es va aprovar el mes passat, i l'àrea es va ampliar 131 hectàrees més del previst inicialment.

El diputat de CiU al Parlament i president de la federació de Convergència de les comarques gironines, Eduard Casadesús, va ser l'encarregat d'anunciar ahir l'esmena a la totalitat del parc natural del Baix Empordà. Casadesús ja va deixar clar que l'esmena es presenta després d'escoltar càrrecs polítics de la zona. Cal recordar que els ajuntaments de Pals, Fontanilles i Palau-sator, com també part dels sectors turístic, agrari i de caçadors, s'havien definit en contra del parc en considerar que anava en contra dels seus interessos.

El líder convergent gironí creu que Medi Ambient no ha tingut en compte les al·legacions presentades pels sectors opositors al parc. I prova d'això és que el parc, que inicialment feia 8.129 hectàrees, s'ha ampliat amb 131 hectàrees més, agafant el curs del Ter, els estanyets de Pals, el front litoral de l'illa Mateua de l'Escala i algunes parcel·les agràries de Gualta.

«És l'actitud prepotent del Departament de Medi Ambient la que ha fet que una figura de protecció i dinamització del territori sigui vista en aquests moments més com una amenaça i un problema que no pas com a element beneficiós», va denunciar Casadesús.

CiU, quan es va aprovar la llei del futur parc natural, ja va manifestar que aquest «neix mort per la manca de consens». Un argument que encara defensa Casadesús, recordant que la llei «no es pot imposar en contra del territori». «El tripartit no pot pretendre aconseguir a les acaballes de la legislatura, i per la via del tràmit d'urgència, allò que ha estat incapaç d'aconseguir per la via del diàleg i de l'entesa dels quals s'omplen la boca», va sentenciar Casadesús.

«Estratègia política»

El ponent d'ICV al parc natural del Montgrí, Lluís Postigo, va mostrar-se «sorprès» en ser informat per aquest diari de l'esmena de CiU a la totalitat. «Jo creia que serien bel·ligerants amb una esmena, però no a la totalitat», va dir Postigo, que va justificar la posició de la federació catalana com una «estratègia política per afrontar la campanya electoral». Malgrat això, el diputat ecosocialista, que pertany al mateix grup que el conseller de Medi Ambient, no acaba d'entendre aquest «rebuig frontal» al parc. Postigo, que serà un dels responsables de la tramitació del projecte de llei del parc, creu que l'esmena de CiU serà rebutjada en el ple del 10 de febrer i que, un cop fetes totes les compareixences i ponències amb esmenes puntuals, es podrà aprovar definitivament abans d'acabar el mandat.

CiU presentarà una esmena a la totalitat al projecte del Parc Natural del Montgrí

Eudald Casadesús, diputat de Convergència i Unió al Parlament i president de la federació de Convergència de les comarques gironines, ha anunciat que la federació presentarà esmena a la totalitat al projecte de Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Segons han informat fonts de la federació nacionalista, Casadesús, a qui diferents alcaldes i regidors -per exemple de Pals o Fontanilles, governats per CiU- de la zona d'interès del projecte han traslladat la seva preocupació pel que consideren "una imposició" per part del govern tripartit, ha assegurat que l'esmena a la totalitat "és la millor manera de recollir el que representen les més de 1.600 al·legacions que s'han presentat al projecte".
El diputat de CiU denuncia que "és l'actitud prepotent del departament de Medi Ambient la que ha fet que una figura de protecció i dinamització del territori sigui vista en aquests moments més com una amenaça i un problema que no pas com a element beneficiós".
Segons Casadesús, "el tripartit no pot pretendre aconseguir a les acaballes de la legislatura, i per la via del tràmit d'urgència, allò que ha estat incapaç d'aconseguir per la via del diàleg i de l'entesa dels quals s'omplen la boca". "El tripartit no pot -ha afegit Casadesús- imposar el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter en contra del territori".

Controvèrsia al territori
La veritat és que el projecte de Parc ha generat posicions enfrontades als municipis afectats. Mentre que Torroella de Montgrí -el municipi que més hectàrees aporta- va advertir que abandonaria la proposta si es retallaven els límits, Pals, Palau-sator, Fontanilles i l'Escala volen que es redueixin.

LA FEDAS DEFIENDE EN SOLITARIO A LOS BUCEADORES

Últimamente se está poniendo de moda, con la excusa de la conservación del medio, la creación de reservas que regulan o prohíben la práctica de actividades subacuáticas. En estos espacios se permite en cambio la "pesca artesanal" y otras actividades reguladas que solo benefician a unos pocos privilegiados.

La Federación Española de Actividades Subacuáticas ha participado en diversos actos de protesta y está informando sobre las verdaderas consecuencias de la creación de estos espacios a medio y largo plazo, mientras todas las grandes entidades de buceo recreativo guardan silencio sobre el tema, posiblemente para no verse afectadas en polémicas públicas, creando confusión entre sus seguidores, que incluso defienden las equivocadas posturas oficiales y que terminarán en su contra con más discriminación, prohibiciones, tasas, permisos y gastos.
Numerosos científicos están en contra de estas reservas a medias que recortan libertades a la población en general y benefician a los verdaderos destructores del medio marino, utilizando a los buceadores y pescadores deportivos de caña como excusa de la degradación del medio.
Entre el colectivo de buceadores hay biólogos y expertos que reclaman la necesidad de crear espacios protegidos (Parques Naturales) pero con todas las garantías y consecuencias, considerando absurda la creación de zonas protegidas donde se permite la pesca comercial y las actividades de determinados operadores con permisos especiales.

Parece ser que las administraciones públicas responsables de la creación de estos espacios no han tenido en cuenta la reacción de los submarinistas que no están dispuestos a pasar por destructores del medio cuando la realidad del deterioro está en la pesca irresponsable, los vertidos tóxicos, el urbanismo egoísta y otros muchos que nada tienen que ver con el buceo y que son a los que debería dedicarse la administración con mucha más intensidad.



La FEDAS propone un buceo responsable y en libertad, siempre que se cumpla la ya muy estricta normativa y es de admirar la defensa que se hace de las actividades subacuáticas desde la FEGAS en Galicia y de la FECDAS en Cataluña.

EL CONSEJO SUPERIOR DE DEPORTES HA ENVIADO UN ESCRITO A DEPORTES DA XUNTA APOYANDO A LA FEGAS

Como resultado de las gestiones que venimos realizando ante distintos organismos, con la finalidad de recabar argumentos legales para restablecer nuevamente la práctica de la pesca submarina durante todos los días del año, os informamos, que desde la Presidencia del Gobierno de España, (Dirección General del Consejo Superior de Deportes), se ha enviado un escrito a D. José Ramón Lete Lasa, (Secretario General para el Deporte de la Xunta de Galicia).

El escrito n/r. 365 con fecha de salida 20/01/10, apoya nuestros argumentos y concluye diciendo:

“Entendemos que estos deportistas pueden verse perjudicados al no poder entrenar lo mismo que los del resto de Comunidades, por lo que nos gustaría contar con vuestro interés para que en la medida de lo posible, subsanar ante quien corresponda dicha situación de discriminación”.

La F.E.G.A.S. considera de gran importancia el escrito, y confía en que nos ayude a restablecer el recorte de los días de práctica de este deporte.

LA FEGAS SOLICITA QUE SE PROHIBA TODO TIPO DE PESCA EN LAS ILLAS ATÁNTICAS

La Federación gallega de actividades subacuáticas solicita que se prohíba todo tipo de pesca extractiva en el Parque Nacional gallego.

La pesca submarina está prohibida en todo el Parque Nacional, y ahora Parques se plantean establecer restricciones en varios lugares para la pesca profesional. Mientras las cofradías de pescadores se rebelan, puesto que dicen sufrir demasiadas restricciones ya y que así se dejarían las mejores capturas a los furtivos, los buzos exigen igualdad, y ya que se persigue a los deportivos, no se deje vía libre a los marineros.



El presidente de la FEGAS, José Senra, advierte que "cuando quiten el plan de usos, si no incluye la prohibición de pescar para todos, lo llevaremos a donde sea y después serán los jueces los que les den la razón a quien la tenga".



Y añadió que "todos los buceadores pertenecen a la federación y yo no le voy a permitir al patrón mayor de ninguna cofradía que nos llame furtivos. Que lo demuestren. Nosotros sí podemos probar que existe furtivismo entre los marineros".



Senra, declaró también que "pretenden apropiarse del mar y no se lo vamos a consentir. Han dejado el Parque como un solar. Hay mucha gente que bucea y quiere hacerlo sin encontrarse todo lleno de aparejos". Según él, el Parque "tiene que ser sagrado. Nadie debe pescar en él. Alguien debe poner coto en todo este desmadre que hay en el Parque". FEGAS

EL PATRONATO DE LAS ISLAS ATLÁNTICAS AVISA QUE ES «LÓGICO» VETAR ZONAS A LA PESCA

El plan rector propone restringir por completo el acceso de los marineros a cinco espacios de las Cíes

El presidente del patronato del Parque Nacional de las Islas Atlánticas, Fernando Garrido, salió ayer al paso de la amenaza de movilización de las 21 cofradías de la provincia por la prohibición de la pesca en algunas zonas del espacio protegido. «Lo lógico es que haya zonas de reserva porque estamos en un parque nacional», indicó.

En cualquier caso, Garrido considera prematura la polémica que se ha montado: «Creo que la de las cofradías es una toma de posición demasiado anticipada, aunque están en su derecho, porque todavía estamos discutiendo un borrador de plan rector y de usos y no existen ninguna zona delimitada para prohibir la pesca».

Hay dos cofradías con representación en el patronato a las que se dieron el borrador. De su análisis, los representantes de la flota de bajura han extraído la conclusión de que habrá restricciones. La dirección del parque reconoce que «la filosofía es delimitar una zona relativamente pequeña, para preservarla, que no llegaría al 10% de la superficie bajo agua». Garrido entiende que en este debate no se debe olvidar que solo hay dos parques nacionales marítimo-terrestres en España: el de Cabrera y el de las Islas Atlánticas. De ahí su valor especial.

Las suspicacias que despierta la elaboración del Plan Rector de Uso y Gestión (PRUG) de Cíes, Ons, Sálvora y Cortegada no son nuevas. De hecho, el documento está pendiente de aprobación desde que se declaró el parque nacional, en el 2002.

Lo que hay sobre la mesa es una propuesta. En ella se habla del establecimiento de zonas de reserva, con el objetivo de «garantizar la protección absoluta de los valores naturales que incluye, al mismo tiempo que proporciona oportunidades para su estudio científico y permite la recuperación de bancos pesqueros y marisqueros, en beneficio de las personas que aprovechan estos recursos».

Además de los ámbitos terrestres, sea apuntan como zonas vetadas a la pesca en la superficie marina las siguientes: en Cíes, Lago dos Nenos, Bajo San Martiño, Cabo dos Bicos, extremo sur de la ensenada dos Fornos y de Punta Xesteira a Punta da Concela; en Ons, el islote Con dos Galos, Punta Laste en Onza, de playa de Melide a Punta do Centolo y el entorno de Onza; y en Sálvora, la isla Cabeceiro Grande, la isla de Noro, el noreste de Sálvora, del este de isla Vionta al sur de isla de Noro, de Punta Curro das Cabras a Cova do Barro y del norte de la isla de Vionta hasta el sur de la isla Cabeceiro Grande. La Voz de Galicia

Los buzos exigen que se prohíba la pesca en todo el Parque Nacional de las Illas Atlánticas

La Federación gallega de actividades subacuáticas insta a Parques a prohibir «cualquier tipo de pesca extractiva» en el Parque Nacional, sea en tierra (el percebe) o en el mar. «No se puede perseguir a los deportivos y dejar que los marineros campen a sus anchas», dice el presidente del colectivo, José Senra.
«Cuando quiten el plan de usos, si no incluye la prohibición de pescar para todos, lo llevaremos a donde sea y después serán los jueces los que les den la razón a quien la tenga», advierte Senra.
Parques prohibió la pesca submarina en todo el ámbito del Parque Nacional. Ahora, plantea restricciones en varios lugares para la pesca profesional. Las cofradías afectadas se rebelaron contra esta pretensión, afirmando que no aceptan ningún tipo de limitación. Consideran que ya sufren demasiadas restricciones y que sería dejar en manos de los furtivos las mejores capturas.
«Todos los buceadores pertenecen a la federación y yo no le voy a permitir al patrón mayor de ninguna cofradía que nos llame furtivos. Que lo demuestren. Nosotros sí podemos probar que existe furtivismo entre los marineros» añade el presidente del colectivo.
Se refiere a las declaraciones del patrón mayor de Cangas criticando el furtivismo. Evaristo Fernández afirmaba que la costa de Cíes está «chea de buceadores» por la semana y los festivos sin que nadie los vigile. Aseguraba también que el furtivismo no va a mejorar mientras no se controlen las escuelas de buceo.
«Hai días en que hai máis de 100 ranas desde a punta de Rodeira a Cabo Home. Antes de abrirse a veda da centola carrexaban sacos aos maleteiros dos coches», añadía el patrón mayor de la cofradía canguesa.
«A lo mejor son ellos, los propios marineros, los que por la tarde van con el traje de neopreno a pescar», responde el presidente de la federación.
«Pretenden apropiarse del mar y no se lo vamos a consentir. Han dejado el Parque como un solar», insiste Senra, refiriéndose a los profesionales. «Hay mucha gente que bucea y quiere hacerlo sin encontrarse todo lleno de aparejos», añade.
Para el representante del colectivo de buceadores, el Parque Nacional debe ser «un santuario para la reproducción». «Tiene que ser sagrado. Nadie debe pescar en él», afirma. «Alguien debe poner coto en todo este desmadre que hay en el Parque», insiste.
La Federación agrupa a ocho mil buceadores gallegos, según afirma su presidente. Son, dice, el 90% del total y el cien por cien de los buzos pescadores.

Quan fracassa un parc natural?

31/01/10 02:00 - ALFONS DELGADO. SANTA COLOMA DE FARNERS (SELVA)

Qualificar de fracàs la creació d'un parc natural s'hauria d'argumentar. En què es basen per fer aquesta afirmació? La finalitat primera d'un espai protegit és preservar els valors que l'han fet mereixedor de protecció. Aconseguir-ho marcarà l'èxit o el fracàs, no el nombre de visitants que rep ni els beneficis econòmics que aporta al territori. La prioritat d'un parc natural no és ser un lloc d'esbarjo, un camp d'esports o un generador de riquesa econòmica. Així haurien d'explicar-ho les administracions. Quan no calgui fer-ho serà perquè serem una societat madura. Però el paisatge català actual és el resultat de segles d'interacció entre home i natura, modelat per l'activitat humana, i s'ha de tenir en compte a l'hora de preservar-lo. La pagesia i l'aprofitament forestal han de ser els vertebradors de la conservació del territori. S'han de tenir en compte a l'hora de protegir una àrea determinada i per tal d'aconseguir l'harmonia necessària per preservar els paisatges catalans, estiguin o no protegits per llei, i els legítims interessos dels sectors afectats.

Pagesia, conservacionistes, món acadèmic i societat en general haurien de conduir el necessari gir a l'actual política de conservació del territori. Fer obrir els ulls als governants i obligar-los a actuar. L'economia del totxo i l'asfalt ha demostrat sobradament la seva ineptitud per aconseguir una societat i una economia que assegurin una riquesa repartida i sostenible i que no hipotequi el futur dels nostres fills. Els autoproclamats defensors del país en realitat utilitzen aquesta denominació per tal de confondre, però no enganyen a ningú. El Parc dels Aiguamolls és un èxit mediambiental i econòmic, potser no un èxit absolut, però un èxit al cap i a la fi, enfront del fracàs que sí que és l'urbanisme especulador.

Expliquen l´exemple italià de les reserves marines

La de les Illes Formigues centrea el debat organitzat per l'IPEP en la quarta Jornada d'Empreses

La Reserva Marina de les Illes Formigues va centrar el debat organitzat a través de la quarta Jornada d'Empreses que impulsa l'Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP). L'objectiu de la trobada era acostar als assistents la màxima informació sobre la Reserva Marina, amb la idea de conèixer les garanties de futur del nostre litoral i les oportunitats pel desenvolupament econòmic local. Així mateix, també es van donar a conèixer exemples actuals de reserves, com la del Parco Nazionale delle Cinque Terre que des de fa deu anys és tot un referent mediambiental a Itàlia.

Els assistents van poder realitzar preguntes a Juan José Hernández Salgado, assessor de la Direcció General de Conservación de los Recursos Litorales y Acuicultura; a Matteo Perrone, representant del Parco Nazionale delle Cinque Terre Area Marina Protteta delle Cinque Terre i a Xavier Ribera, president de la Cambra de Comerç de Palamós. Tot tres van exposar la seva visió sobre la futura reserva i van conversar amb unes 40 persones que van assistir a la jornada organitzada per a les empreses palafrugelenques.

La trobada d'empreses es va iniciar amb la intervenció de Màrius Lledó, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palafrugell que va presentar el projecte de la Reserva Marina Illes Formigues i en va fer un recull històric. I va cloure els actes, l'alcalde de Palafrugell, Sergi Sabrià.

La redacció de l'avantprojecte de la reserva marina de les Illes Formigues ha generat consens entre pescadors professionals i centres d'immersió, mentre que parts dels sectors de la nàutica o d'escafandristes particulars s'oposen al redactat ja que consideren que en sortiran perjudicats.

L´enderroc del Club Med estarà a l´estiu, però no es podrà visitar

Ara mateix s'estan eliminant les plantes invasores, que suposen un volum de 3.000 tones

Les feines d'enderroc dels 443 bungalous i edificacions del Club Med de Cadaqués han d'estar enllestits aquest estiu, tot i que l'espai encara no es podrà visitar perquè es vol regular el seu accés per evitar massificacions. En aquest moment queden 40 bungalous per enderrocar i s'ha retirat el 90% de la flora invasora, que ascendeix a unes 3.000 tones.
"No està previst que a l'estiu es pugui obrir íntegrament al públic perquè pot generar un efecte d'atracció", ha explicat el director dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, que ha afirmat que al tractar-se d'una reserva integral tenen "l'obligació" de regular molt bé els accessos al parc a partir de l'obertura de l'espai. Per això, dins el Pla Especial del Cap de Creus s'està tramitant administrativament un projecte per prohibir el trànsit motoritzat al parc en èpoques, sobretot a l'estiu, de molta afluència de gent. De moment, es vol posar una barrera a S'Alqueria.
Als treballs d'enderroc es sumen el de recuperació de l'espai, amb la retirada de les plantes invasores com ara l'ungla de gat o el bàlsam. Alhora, s'estan introduint espècies com ara el fonoll marí per replantar.

El territori reclama més inversió i consens per al Parc dels Aiguamolls

Els participants en un debat a Ventalló demanen a Medi Ambient una major concreció en el Pla Especial per gestionar l'espai

Inversió, consens amb el territori i una proposta detallada d'actuacions. Això és el que principalment demanaven a la Generalitat els representants de diferents sectors assistents a la taula rodona celebrada dijous a Ventalló, on es va posar sobre la taula la proposta del Pla Especial dels Aiguamolls de l'Empordà que, tot i que finalment s'ha suprimit, plantejava la possibilitat d'ampliar els límits.
Medi Ambient està treballant en l'elaboració d'un Pla Especial per gestionar l'espai, una eina que no ha tingut en 25 anys d'existència. Es va presentar una primera proposta, i després de converses amb diferents sectors es va modificar principalment amb la supressió d'un punt on s'obria la possibilitat d'ampliar els límits. Està previst que a mitjans del mes vinent es posi a exposició pública.
El coodinador d'Unió de Pagesos, Joan Caball, l'alcalde de Sant Pere Pescador, Jordi Martí, els sectors conservacionistes amb la vocal de la junta d'Iaeden, Ariana Seglar, el tècnic especialista mediambiental Deli Saavedra i el director dels Serveis Terirtorials de Medi Ambient, Emili Santos, van desgranar al públic assistent la seva visió sobre no només la proposta, sinó la gestió que s'ha fet del parc en els darrers 25 anys, amb un clar protagonisme del sector de l'agricultura per l'afectació directa econòmicament sobre l'activitat que porten a terme.
El primer que van demanar els presents a Santos és consens amb el territori. Així, Seglar va dir que "sense consens de la gent que hi viu i treballa, no té sentit". Creu, però, ara no era el moment d'obrir el debat, sinó després de la seva aprovació. "La tramitació pot durar dos anys, per tant, hi haurà temps per debatre-la" i recriminava que "algú va tenir interès en donar a conèixer la proposta en un moment que no tocava".
La reacció dels diferents sectors en conèixer les intencions de la Generalitat ha estat, en la major part dels casos, escèptica i crítica. Un dels motius que es van apuntar va ser la mala gestió que s'hauria fet durant els 25 anys del Parc Natural. Saavedra va recordar que sectors com Les Llaunes s'han convertit en sectors importants econòmicament perquè s'hi va invertir, a la Reserva dels Estanys pràcticament no s'ha comprat res, i a la resta, fins i tot "ara és una mica pitjor del que teníem fa 25 anys". Tot i això, creu que "el primer guany que ens va donar el parc és no fer-se una gran urbanització, i només per això és un èxit històric".
Pels pagesos, la gestió feta fins ara tampoc els encoratja a defensar la proposta. "Preguntem-nos què hem fet malament, primer fem bé el que hi ha i si funciona ampliem", deia Caball. Tant el representant d'Unió de Pagesos com alguns dels presents van recriminar els problemes que els generen les restriccions i els efectes de la fauna, com ara les daines, que els malmeten els cultius. El pricipal problema per a aquest sector obria una tercera crítica: la manca d'inversió no només dels darrers anys, sinó també les previsions. Un dels assistents criticava que "no sabem ni drets, ni usos, ni compensacions" demanant una cosa clara i consensuada. Tant per Seglar com per Saavedra, el document hauria d'especificar les actuacions que es faran i acompanyar-les d'inversions. "Zona perifèrica marina, usos i activitats incompatibles, però quines?", demanava l'alcalde de Sant Pere, com un exemple que és poc precís, mentre Saavedra plantejava que "com volem convèncer de res si després quan vas a mirar si hi ha inversions no hi ha res". I Caball afegia que "no podem tenir una incertesa permanent i la cultura del no".

Un escull enmig del mar: creuers turístics al Golf de Roses

ANNA GARRIGA PROFESSORA DE FONAMENTS DE L'ANÀLISI ECONÒMICA. UNIVERSITAT DE GIRONA
La flamant arribada de creuers turístics al Golf de Roses el proper estiu, com el batejat "The World", és una notícia preocupant per al fràgil i valuós ecosistema marí de tota la zona. Segons diversos estudis, l'impacte mediambiental d'aquest tipus de vaixells és considerable, mentre que l'impacte econòmic sobre els llocs visitats és més que dubtós.
Un creuer és un petit poble surant (The World, per exemple, fa gairebé 200 metres d'eslora i té una capacitat per a més de mil persones), que genera tones de deixalles i d'aigües residuals. Tot i que el seu tractament i abocament estan regulats pel conveni internacional Marpol, de vegades es produeixen incidents que fan que aquests residus vagin a parar a l'aigua. Un altre impacte ambiental és el derivat dels anti-fouling que s'utilitzen per a pintar els bucs dels vaixells i que són tòxics pels organismes marins i per a la salut dels banyistes. Aquests vaixells també promouen l'arribada d'espècies marines invasores procedents d'altres indrets i mars visitats al llarg de la navegació. Són espècies que queden fixades al casc dels vaixells o bé viatgen en l'aigua de llast. Com a perills també hi ha: la col·lisió amb mamífers marins que a la zona de Cap de Creus són d'especial rellevància, l'augment de la terbolesa de l'aigua per la propulsió que afecta negativament la flora i fauna marina, els danys produïts per les grans àncores quan aquests vaixells fondegen i destrueixen hàbitats sensibles (com les praderies de fanerògames), la necessitat d'avituallament d'aigua dolça en llocs i èpoques de sequera i les emissions de grans quantitats de gasos a l'atmosfera que contribueixen al canvi climàtic. En molts indrets, també cal construir o adaptar nous ports per a què els creuers puguin amarrar-s'hi. Però, finalment, resta el perill més gran: el d'un accident, com ha passat a diferents llocs del món. En aquest darrer cas, els efectes sobre el medi marí i el turisme local per vessament de petroli, entre altres, són enormes. En un lloc d'especial rellevància ecològica com el Golf de Roses, envoltat de parcs naturals i reserves marines (Cap de Creus, Aiguamolls de l'Empordà i Illes Medes), i amb àmplies zones incloses dins la xarxa europea Natura 2000 (bona part del Golf de Roses), el desastre ecològic i econòmic (pel turisme i la pesca locals) serien molt difícils de redreçar. En un dia s'esgotaria tot el patrimoni ambiental dels nostres pobles que viuen del turisme i la pesca, mentre els creuers i els seus turistes senzillament cercarien altres rutes i indrets on aturar-se.
Un creuer també és un petit poble surant, amb la seva pròpia i gran oferta de serveis, on el negoci consisteix que els turistes facin la màxima despesa dins el seu interior. Estem segurs que els turistes que arribin en un creuer es quedaran a Roses a comprar? O ja els esperarà un autobús que els portarà a visitar el Museu Dalí a Figueres? Sabem quin ha estat l'impacte econòmic real sobre Palamós dels creuers que hi arriben? Voleu dir que l'arribada de creuer és la millor alternativa per reactivar econòmicament municipis com Roses?
La postura de l'alcaldessa de Roses, en certa manera, és comprensible. De fet, transmet la seva preocupació per una elevada taxa d'atur al seu municipi, fruit d'un model turístic i econòmic que s'ha esgotat a la Costa Brava. Era un model basat, principalment, en la construcció a tot el litoral. Ara s'ha de canviar de model, cal impulsar una oferta turística de qualitat en serveis i entorn ambiental. L'entorn de qualitat ambiental a Roses encara existeix i és massa important com per assumir riscos innecessaris. Des d'un punt de vista econòmic, la qualitat ambiental és una de les poques avantatges competitives que encara queden al sector turístic gironí i no es pot malbaratar.
Per tot això, l'arribada de creuers turístics a llocs de vital importància ecològica com el Golf de Roses, ha d'anar acompanyat prèviament d'un profund debat territorial en base als estudis d'impacte ambiental, econòmic i social. En aquest debat s'han de considerar no només els beneficis sinó també els riscs, tal com s'està fent en diferents països del món, com Nova Zelanda i els Estats Units, on els ecosistemes marins sostenen el turisme i la pesca i ja han adoptat una estratègia de precaució davant dels nombrosos creuers que visiten els seus fràgils ecosistemes marins. Aquest és el tipus de debat que s'hauria d'encetar urgentment a Catalunya, sobretot en aquells llocs on trobem parcs naturals i reserves marines que intenten protegir uns ecosistemes fràgils com els de Golf de Roses i els espais protegits adjacents.
És responsabilitat de tots conservar el patrimoni natural. I, també és responsabilitat de tots trobar un nou model de creixement turístic amb futur. Naveguem per la bona ruta?

CONFIRMAT EL DEBAT SOBRE LA RESERVA MARINA DE PLATJA D’ARO

Es confirma el debat que sobre la possible Reserva Marina de Platja d’Aro s’ha programat pel divendres 29 de gener, que comptarà amb la intervenció de la biologa Sandra Mallol, Carles Font, president de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, i Josep Maria Bas biòleg i regidor de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

Sandra Mallol aportarà la seva experiència al capdavant de la reserva marina del Llevant de Mallorca-Cala Rajada. Durant els anys 2003 i 2004 fou l’investigadora encarregada de dur a terme el projecte d’avaluació i seguiment previ d’aquesta reserva; un cop creada va ser designada coordinadora científica de la reserva (2007). Actualment és tècnic especialista a l’Oceanogràfic de Balears. Al llarg d’aquests anys ha estat la responsable del seguiment pesquer i campanyes de pesca enfocades a l’avaluació de l’efecte reserva en les diverses modalitats de pesca artesanal.

Endavant Centre l'Avenir Fanalenc, amb les activitats!!!

El Centre l'Avenir Fanalenc de Platja d'Aro, segueix amb bona arrencada amb les xerrades i activitats de cara als veïns i veïnes del poble. Entre totes les que s'han fet o programat, el proper dia 29 de gener a les 20,30 hores hi ha programat una xerrada-debat sobre la Reserva Marina d'Interès Pesquer de les Illes Formigues-Costa Brava enfocat al municipi de Castell-Platja d'Aro. Per això s'ha convidat a diferents persones coneixedores o interessades en aquest tema.
La xerrada-debat, amb la corresponent moderació, estarà centrada inicialment amb l'exposició de la Sandra Mallol (doctora en Biologia, tècnica estudiosa en Reserves Marines i especialista de l'Oceanogràfic de les Balears), per posteriorment continuar amb les aportacions i el debat amb en Carles Font (representant d'una federació esportiva d'activitats subaquàtiques; FECDAS), i en Josep M. Bas (doctor en Biologia Ambiental, regidor de Medi Ambient i membre fundador del grup de natura Sterna). Igualment, i de forma simultània, hi haurà un debat amb el públic assistent. Per més informació podeu consultar la web del Centre l'Avenir Fanalenc.